Carta 63

Benvolgut Joaquim,‭

S'acaba l'any i en comença un altre.‭ ‬Sempre passa igual,‭ ‬només que aquest any‭ ‬-el‭ ‬2009-‭ ‬tot i tenir el nom de‭ "‬nou‭" ‬passa a ser el‭ "‬vell‭"‬.‭ ‬Bah‭! ‬quines bajanades.‭ ‬Sembla que no tingui res més per a fer.‭ ‬De fet no en tinc massa de feina,‭ ‬feina urgent,‭ ‬ja que aquest vespre,‭ ‬per celebrar el traspàs d'un any a l'altre‭ ‬-el‭ "‬reveillon‭" ‬com diuen els francesos-‭ ‬no he de fer sopar.‭ ‬Vaig convidada.‭ ‬Bé,‭ ‬convidada del tot tampoc perquè entre tota la colla que el celebrem ens repartim les despeses,‭ ‬però tota la feina de parar la taula,‭ ‬preparar el raïm,‭ ‬tenir la casa a punt i que no manqui de res,‭ ‬no és responsabilitat meva.‭ ‬Ho farà una amiga que hi té la ma trencada en aquests afers.‭ ‬És mare de molts fills,‭ ‬amb una casa molt gran i acostumada de molt temps a ser sempre molta colla.‭ ‬Caldrà fixar-m'hi,‭ ‬perquè en sap molt i si un dia em toca a mi...‭ ‬No,‭ ‬no em tocarà.‭ ‬La meva casa,‭ ‬el meu pis no és gran,‭ ‬al menjador catorze de colla com serem avui no hi cabríem pas‭! ‬Amb bona voluntat sí que hi cabríem però més que la bona voluntat el que ens agrada és la comoditat.‭

Fa pocs dies érem nou a taula i ja es veia molt ple‭! ‬Ara,‭ ‬que en fa de bonic una taula plena‭! ‬Dona alegria.‭ ‬I pensar que,‭ ‬si Déu vol,‭ ‬pel més d'abril serem un de més‭! ‬Una de més‭! ‬Perquè naixerà la meva néta,‭ ‬la germaneta del Lluc,‭ ‬que encara no sé com es dirà...‭ ‬volen un nom curt.‭

En temps dels teus pares,‭ ‬triar un nom per un nouvingut havia portat molts problemes.‭ ‬O molts pocs‭! ‬Si manaven els padrins,‭ ‬es feia el que ells deien i llestos.‭ ‬Si els padrins havien de ser els avis,‭ ‬generalment se'n triava un del cantó matern i l'altre del patern.‭ ‬A l'hora de triar el nom,‭ ‬si era noi,‭ ‬guanyava el padrí i si era noia la padrina.‭ ‬Sempre que no fos un nom massa estrafolari i els pares no hi estiguessin d'acord...‭ ‬i aquí venien els problemes,‭ ‬a l'hora de posar-se d'acord.‭

Jo he sentit explicar a casa meva,‭ ‬que el meu avi patern li venia molt de gust posar el seu nom quan havia de néixer jo.‭ ‬Llavors encara no es sabia per endavant el sexe de la nova criatura,‭ ‬per tant s'especulava en si seria noi o noia.‭ ‬El que havia de ser el meu padrí es deia Quirze,‭ ‬i deia:‭ ‬-‭"‬Si és un xicot i neix pel dia del meu sant o bé abans,‭ ‬li posaré Quirze‭!" ‬Sant Quirze és el‭ ‬16‭ ‬de juny i la meva mare acabava els contes per aquells dies...‭ ‬El nom no li agradava massa o sigui que devia patir una mica.‭ ‬Per sort vaig néixer el‭ ‬19‭ ‬i vaig ser una nena.‭ ‬-una quirzeta,‭ ‬em deien per fer-me enfadar-‭ ‬.‭

En canvi quan va néixer el meu germà l'avi Quirze ja era mort i el que quedava es deia Antonio i era el que li tocava ser padrí,‭ ‬i Antonio es va dir...‭ ‬però quan va ser gran i va saber l‭' ‬existència d'un avi Quirze es dolia perquè no li havien posat aquell nom‭! ‬D'Antònio res,‭ ‬li diem Ton.‭

Ara em sembla que tot això ha passat a la historia.‭ ‬Els noms els trien els pares i com que a molts nounats ja no els bategen,‭ ‬de padrins ja no se'n parla.‭ ‬Bé,‭ ‬encara n'hi ha.‭ ‬Sense passar per la pica baptismal la figura dels padrins encara cueja,‭ ‬ja sigui per pagar la mona i per fer-se responsable de la seva educació,‭ ‬també‭? ‬Abans els padrins havien de vetllar perquè els seus fillols fossin uns bons cristians...‭ ‬Ara,‭ ‬no sé...‭ ‬el mon ha canviat molt...‭ ‬Tu no tens aquest problema,‭ ‬però em sembla que al teu país la figura del padrí té molta rellevància.‭ ‬Ets padrí d'alguna criatura‭? ‬I te'n sents responsable‭? ‬Ja està bé tenir algú de qui preocupar-se.‭ "‬A quien Dios no le da hijos,‭ ‬el diablo le da sobrinos‭" ‬diu el refrany popular.‭ ‬Ja m'ho explicaràs.‭

Ara amb la gran proliferació de les ONGS ha crescut molt la figura del padrí.‭ ‬Tothom‭ "‬apadrina‭" ‬algun nen que no coneix.‭ ‬És una bona cosa,‭ ‬si es pot ajudar una mica...‭ ‬encara que no sàpigues mai qui serà el beneficiat.‭ ‬La caritat deu ser això,‭ ‬-‭"‬que la teva ma dreta no sàpiga mai el que fa la ma esquerra.‭"

Ara recordo un acudit:‭ ‬hi havia un nen que tocava el piano i el seu pare li semblava que tenia un prodigi a casa seva.‭ ‬Un dia va convidar a un músic molt entès i li va fer escoltar.‭ ‬Al final va demanar la seva opinió.‭ ‬-‭ "‬El seu fill toca amb unció evangèlica.‭" ‬li va dir.‭ ‬-‭ "‬Evangèlica‭? ‬No l'entenc.‭" ‬-Si‭! ‬Sap aquell evangeli que diu:‭ ‬que la teva ma dreta no sàpiga mai el que fa la ma esquerra...‭"

Prou d'escriure‭! ‬que arribarà l'hora de menjar el raïm i encara estaré a l'ordinador.‭ ‬Bon Any Nou.‭

Bon any Nou de tot cor‭!

Maria Mercè.



‭ ‬ UN‭ ‬DIARI‭ ‬NO‭ ‬DIARI

M'agradaria escriure un diari.‭ ‬No un AVUI ni una VANGUARDIA,‭ ‬sinó un diari,‭ ‬el meu diari.‭ ‬Últimament m'he trobat amb molta gent que escriu un diari.‭ ‬M'han fet l'apologia de com resulta de beneficiós escriure'l.‭ ‬Et serveix per descarregar els teus problemes,‭ ‬els teus traumes,‭ ‬els teus temors...

També n'hi ha que gràcies a un diari que el seu pare escrivia pacientment en temps de la guerra del‭ ‬36,‭ ‬n'ha pogut editar un llibre que ha resultat un best-seller.‭ ‬Ben pensat potser seria una bona herència pels meus fills deixar-los-hi una cosa així.‭ ‬Si no ho engruixeixo amb coses com aquesta,‭ ‬poca herència podran tenir.

Però,‭ ‬cóm s'escriu un diari‭? ‬I cada dia s'hi ha d'escriure‭? ‬I tant‭! ‬Sinó ja no seria diari.

Acaba d'entrar l'àvia on estic escrivint.‭ ‬-‭"‬A qui escrius‭? ‬-‭ ‬A ningú.-Ah‭! ‬Ja m'estranyava perquè no sé que tinguis ningú fora...‭ ‬Deus escriure a aquell concurs de les etiquetes que regalen cotxes.‭ ‬Ja fa dies que et dic que ho facis.‭ ‬Jo tinc amigues que ja ho han fet.‭ ‬i si et sembla posa-hi el meu nom també.‭ ‬Si em toca,‭ ‬serà per al teu germà.-‭ "‬Si,‭ ‬mare.

Si això és un diari no crec que sigui massa interessant.

Ahir vaig anar a visitar a una coneguda que és a l'hospital.‭ ‬-però això ja no deu ser diari,‭ ‬perquè era ahir.‭ ‬-Bé,‭ ‬no vindrà d'un dia.‭ ‬Ella assegura que anàvem al mateix col·legi i a la mateixa classe.‭ ‬El seu nom em sona,‭ ‬però no puc recordar quina cara feia de petita.‭ ‬D'això fa molts anys i la vida no ens ha tornat a ajuntar fins ara de grans.‭ ‬És vídua d'un excursionista que va morir d'accident a muntanya,‭ ‬té dues filles que ja estan casades i ella ha continuat vídua malgrat que em penso que algun pretendent havia tingut.‭ ‬Un dia va insinuar que ella tornar-se a casar,‭ ‬potser ho hauria fet,‭ ‬però es veu que el que li havien proposat era només un‭ "‬ajuntament‭" ‬i segons els seus principis no hi estava d'acord.‭ ‬Una altra amiga que estava a la conversa la va titllar de poc pràctica i d'antiquada.‭ ‬-‭"‬Si t'ajuntes i no et cases conserves la paga de viudetat que cobres.‭"

Ara és a l'hospital.‭ ‬Ja hi ha estat altres vegades però jo encara no l'havia retrobada i no l'havia anat a veure.‭ ‬Té càncer.‭ ‬Ho sap perquè fa molts anys que hi conviu.‭ ‬Li fan un tractament força agressiu i cada cop està pitjor.‭ ‬Ara,‭ ‬però,‭ ‬sembla que ja no n'hi faran cap més‭; ‬s'està acabant.

Ahir la vaig anar a veure.‭ ‬Dins la bata blau-turquesa que portava,‭ ‬i que li venia massa folgada,‭ ‬s'endevinava el seu cos fet un sac d'ossos.‭ ‬La cara se li havia encongit,‭ ‬se li havia fet petita i llavors vaig recordar la nena que venia a la meva classe.‭ ‬Li vaig portar una rosa perquè era Sant Jordi i la vaig posar en un gerro amb dues altres més.‭ ‬També li vaig portar una d'aquelles assecades que duren sempre i serveixen per posar en un llibre.‭ ‬Va estar contenta.‭ ‬Déu meu‭! ‬Com es pot estar contenta si tens la mort tant a prop‭? ‬Vaig fer un comentari sobre la segona rosa...‭ "‬aquesta la tindràs sempre‭" ‬...‭ ‬vaig acabar dient-ho baixet perquè a mi em va sorprendre fer aquest auguri.‭ ‬Més tard vaig pensar que potser m'acabaria molt més aviat jo que no pas ella,‭ ‬tot i no tenir cap mal aparent.

Sant Jordi‭! ‬Jo vaig comprar dues roses per portar a la meva amiga i a mi no me'n van regalar cap‭! ‬I el meu marit m'estima‭! ‬Si no arriba a estimar-me potser me n'hauria regalat una per dissimular.‭ ‬Ell és així.‭ ‬Em penso que no me n'ha regalat mai cap.‭ ‬Sí‭! ‬Una vegada,‭ ‬perquè junt amb el llibre que em va portar ja hi donaven la rosa.‭ ‬De llibres si que me n'ha portat.‭ ‬Ui‭! ‬En tenim‭! ‬En tenim tants que ni sabem on posar-los.‭ ‬Gairebé tots relacionats amb la muntanya.‭ ‬Sort que a mi també m'interessen...‭ ‬però sinó fora igual perquè també hi ha altres temes que m'interessen i no se n'ha preocupat mai.‭ ‬És clar que de roses tampoc no n'hi he regalat mai cap.‭ ‬En aquest cas sóc una mica garrepa.‭ ‬O bé és que no em sobren els diners.‭ ‬De llibres si que n'hi he comprat,‭ ‬els que dintre de ser del tema de muntanya m'interessen a mi també.‭ ‬Devem ser fets l'un per l'altre.‭

Si això és un diari poca herència deixaré als meus fills.‭ ‬Hauré de bolcar-me i escriure coses més íntimes i més transcendentals.‭ ‬Si és que me'n passen,‭ ‬sé transcriure-les i analitzar-les.‭ ‬Llavors hi haurà el perill que algú el llegeixi mentre jo sigui viva.‭ ‬Ui‭! ‬Quina vergonya‭! ‬El que sempre he amagat,‭ ‬el que no explico mai a ningú i que fa que tothom em tingui per una persona alegra i lleugera que no es capfica mai per rés.‭ ‬Ai‭! ‬Que pocs diaris de qualitat escriuré...

‭ ‬.‭ ‬.‭ ‬.