Carta 71

Benvolgut Joaquim,

He pensat que el teu pare deu trobar-se molt sol sense la Dolores i per això torno a escriure, per comentar-li algunes xafarderies del nostre carrer, perquè es distregui.

Ho teníeu tant ben muntat,amb la Dolores! Cal paciència per acostumar-se als canvis. La Rosalia segur que fa tot el que pot, però per ella és nova i quan un és gran els canvis sempre son un trasbals. La Lia, com es fa dir, segur que va molt més ràpida a fer les coses que no la Dolores, però ell ja estava acostumat al seu ritme. Però no deixis que en contes de Lia li digui Lianta, pot portar mal estar.

He fet memòria de que més podria explicar del nostre carrer i he recordat una facècia que va passar quan vosaltres ja n'hèreu fora. Però encara que no conegui els personatges pot servir per distreure'l una mica.

Poques cases més avall de la meva teníem un exhibicionista. Amb mi, al ser tant veïns no ho havia practicat mai, però si amb molta gent de la que passava pel carrer. S'estava cap al tard al portal de casa seva, repenjat a la paret i vestit amb gavardina... Era la seva distracció. Una distracció ben barata, la gavardina sempre era la mateixa i el que exhibia suposo que també.

I també unes quantes cases més amunt de la meva hi vivia un "Amic del sol" , li agradava prendre'l sense interferència. Al terrat de casa seva. Ell ho explicava, i deia que era d'allò més sa. Era un home gran que no devia treballar, perquè segons explicaven el prenia tots els matins... o potser feia de sereno en alguna fàbrica i tenia els matins lliures. De fet no molestava perquè era un terrat que no era accessible a mirades veïnals. Però sí que hi devia haver algú que podia accedir-hi perquè males llengües deien que la seva veïna cada migdia pujava a estendre roba per poca bugada que tingués.

I tot això em recorda aquell acudit d'una dona que vivia sola i es queixava de que al pis de davant del seu hi havia un exhibicionista. Fins va anar a queixar-se a l'Ajuntament. -"Dona, li diguérem, si pel que vostè explica el senyor es passeja pel pis sense roba, nosaltres no podem impedir-ho." - Però la dona insistia, -"Vingui, senyor alcalde, vingui! Vull que ho vegi amb els seus propis ulls, i sabrà lo molest que és".

I l'alcalde hi va anar. Va mirar per la finestra del menjador i no va veure res... -"No, des d'aquí no que no es veu res, però pugi a dalt de la taula, ja veurà quin espectacle!".

Espero que entre una enraonia i una altre el teu pare haurà passat una estona distreta. D'això es tracta.

Una abraçada i fins a una altre.

Maria Mercè.

Carta 70

Hola Joaquim!

Per fi he rebut carta teva! No és veritat quan diuen : "si no hi ha notícies, bones notícies", perquè el que m'escrius, de bo no en té res.

Pobra Dolores! Quina mort més estúpida! Potser la única cosa que té de bo és que ha estat ràpida, però morir atropellada... I quin disgust per a vosaltres que ja la teníeu com de la família. Ella que no en tenia de família, segons m'havies dit...

I ara trobar qui t'ajudi a cuidar el pare... Em faig càrrec que no m'hagis escrit, amb aquest daltabaix. I no solament hauràs de canviar de "cuidadora" sinó que també has canviat de secretària. Pel que m'expliques sembla que la nova és molt eficient. Ja et convé... Però, vols dir que no vol abastar massa feina? Portar la casa als matins i els comptes a les tardes? I em dius que el teu pare no ho veu clar, jo tampoc li veig, però jo ja soc gran i ella deu ser jove, i les joves, amb un giravolt de faldilles s'enduen tota la feina.

Be, això devia ser abans, ara amb un giravolt de texans no sé que se'n poden endur. Però no avancem esdeveniments, pots estar content de que et vulgui ajudar.

Aquí estem passant un hivern que no s'acaba mai. Avui hem tingut un temporal de neu i vent com feia anys que no n'haviem patit un de tant fort. Tot ha quedat paralitzat. Nevava tant que les màquines llevaneus no donaven abast a treure la que hi havia a la carretera, que als pocs moments ja tornava a estar intransitable. Si això passava a les carreteres principals imaginat a les secundàries que ja ni tant sols hi entraven. Molts pobles estan incomunicats. I el mar? Unes onades de cinc i sis metres i un vent que ha tombat arbres, torres d'alta tensió, grans zones s'han quedat sense corrent... Els trens bloquejats entre dues estacions, les carreteres tallades... i molts molts cotxes immobilitzats degut a aquest efecte dòmino que és imprevisible com ho son totes les coses de la naturalesa.

I de la vida. La vida, que sembla que la tinguem organitzada i en un moment se't capgira sense que no puguis fer-hi res.

Han dit que demà ja sortiria el sol. No sé quants dies li costarà fondre la gran quantitat de neu acumulada. El que sí que han anunciat és que farà molt de fred. El fred amb sol és més suportable, és com si diguéssim: "Las penas con pan son menos". (Ja em semblava a mi que no podia passar escriure una carta sense que hi sortís un refrany o una frase feta!)

Espero que els canvis que s'han produït a casa teva amb la mort de la Dolores, tinguin aviat solució. Com si diguéssim, que s'acabi la tempesta i que surti aviat el sol. Si estiguéssiu més a la vora miraria d'ajudar, però... només ho puc fer de pensament.

Una abraçada

Maria Mercè.

Carta 69

Volgut Joaquim, que ha passat?

Tu que sempre contestes tan de pressa a les meves cartes, aquesta vegada fa dies que n'espero i no sé que pensar-ne. Ja sé que "si no he han notícies, bones notícies", però no havia passat mai i estic una mica intranquil·la. El teu pare potser?

Es clar que les cartes també es poden perdre... Però una vegada em van explicar que les úniques cartes que es perden son les que no s'escriuen.

També em van explicar que a una oficina de Correus una vegada va arribar-hi una carta que només deia: PARA MI PADRE. Els empleats hi van fer molta broma i la van desar com a cosa curiosa. Al cap d' un temps s'hi va presentar un home i va demanar cridant: "Que hi ha carta del meu fill?" "Oi tan!" li van contestar, i li van donar la carta que guardaven.

Be, espero que no tinguis cap problema gros que t' impedeixi escriure. Últimament estaves preocupat perquè s'havia casat la teva secretària i n'estaves buscant una que fos tant eficient com ella. Encara la busques?

Mira, dec estar preocupada perquè m'he quedat una mica en blanc... Doncs acabo la carta i ja t'escriuré un altre dia.

Records al teu pare, a la Dolores i espero que tot et vagi bé.

Maria Mercè.