Carta 70

Hola Joaquim!

Per fi he rebut carta teva! No és veritat quan diuen : "si no hi ha notícies, bones notícies", perquè el que m'escrius, de bo no en té res.

Pobra Dolores! Quina mort més estúpida! Potser la única cosa que té de bo és que ha estat ràpida, però morir atropellada... I quin disgust per a vosaltres que ja la teníeu com de la família. Ella que no en tenia de família, segons m'havies dit...

I ara trobar qui t'ajudi a cuidar el pare... Em faig càrrec que no m'hagis escrit, amb aquest daltabaix. I no solament hauràs de canviar de "cuidadora" sinó que també has canviat de secretària. Pel que m'expliques sembla que la nova és molt eficient. Ja et convé... Però, vols dir que no vol abastar massa feina? Portar la casa als matins i els comptes a les tardes? I em dius que el teu pare no ho veu clar, jo tampoc li veig, però jo ja soc gran i ella deu ser jove, i les joves, amb un giravolt de faldilles s'enduen tota la feina.

Be, això devia ser abans, ara amb un giravolt de texans no sé que se'n poden endur. Però no avancem esdeveniments, pots estar content de que et vulgui ajudar.

Aquí estem passant un hivern que no s'acaba mai. Avui hem tingut un temporal de neu i vent com feia anys que no n'haviem patit un de tant fort. Tot ha quedat paralitzat. Nevava tant que les màquines llevaneus no donaven abast a treure la que hi havia a la carretera, que als pocs moments ja tornava a estar intransitable. Si això passava a les carreteres principals imaginat a les secundàries que ja ni tant sols hi entraven. Molts pobles estan incomunicats. I el mar? Unes onades de cinc i sis metres i un vent que ha tombat arbres, torres d'alta tensió, grans zones s'han quedat sense corrent... Els trens bloquejats entre dues estacions, les carreteres tallades... i molts molts cotxes immobilitzats degut a aquest efecte dòmino que és imprevisible com ho son totes les coses de la naturalesa.

I de la vida. La vida, que sembla que la tinguem organitzada i en un moment se't capgira sense que no puguis fer-hi res.

Han dit que demà ja sortiria el sol. No sé quants dies li costarà fondre la gran quantitat de neu acumulada. El que sí que han anunciat és que farà molt de fred. El fred amb sol és més suportable, és com si diguéssim: "Las penas con pan son menos". (Ja em semblava a mi que no podia passar escriure una carta sense que hi sortís un refrany o una frase feta!)

Espero que els canvis que s'han produït a casa teva amb la mort de la Dolores, tinguin aviat solució. Com si diguéssim, que s'acabi la tempesta i que surti aviat el sol. Si estiguéssiu més a la vora miraria d'ajudar, però... només ho puc fer de pensament.

Una abraçada

Maria Mercè.