Carta 43
Estimat Joaquim,
Ja som campions!
Campions de tot el que es podia ser aquest darrers temps, Copa del Rei, Lliga i ara "Champions" europeus. No soc especialment "culera" però la veritat és que fa il·lusió haver guanyat tantes coses. Ja deus haver te'n assabentat perquè va ser un esdeveniment de ressò mundial. El nom de Barcelona anava de boca en boca. Això i que en Woddy Allen va fer una pel·lícula filmada a Barcelona i que a més portava el seu nom- "Viki, Cristina, Barcelona"- ens ha donat molt renom.
Per cert, que en el film, que hi sortia una pintora, els quadres eren d'un pintor de Sabadell, Agustí Puig, que havia estat professor de l'Escola Illa, on vaig jo a fer ceràmica. Atreta per la seva fama, un any em vaig apuntar a les classes de pintura que impartia ell, i... aquell any va plegar! Vaig tenir uns altres bons mestres també, però els horaris no em convenien i ho vaig deixar. Ara he començat de provar l'aquarel·la. Ui! Sembla que tot sigui aigua, i és de les coses més difícils que he intentat. Així com amb l'oli pots modificar molt si no et surt prou bé, amb l'aquarel·la has d'estar molt convençuda d'on has de donar la pinzellada, perquè un cop donada ja no hi ha res a fer. Però és molt agradable perquè pots barrejar molts colors i no fas tant enrenou com amb l'oli, (Volia dir tant merder, però en una carta no queda bé.)
Vaig llegir en un diari que en un país d'Europa, em sembla que era Bèlgica, que ara volen imposar un dia a la setmana "sense carn". Sense menjar carn. Amb la finalitat de que no se'n consumeixi tanta i així anar reduint els ramats de vacum. Es veu que tenim massa vaques. (Oh! I ara que estem amb les "magres"! Si fossin les "grasses" potser sí que farien nosa...) Creuen que els seus pets poden influir negativament en el canvi climàtic. Oi que amb els dinosaures també havien dit que la seva extinció era deguda a la mateixa causa?
Estic molt escatològica, deixem-ho córrer. A mi em sap greu que es vulguin carregar les vaques... tan bonic que fan en el paisatge. I tan bona com és la carn! Es que jo soc més carnívora que peixívola. El peix és més traïdor, No veus les espines. La carn és més franca. Un os es veu i a més no es pot tallar... Mengeu carn de l'Argentina, vosaltres que hi esteu a la vora? Esclar que dir "a la vora" amb les distàncies que hi ha a Sud Amèrica! Mira, en la teva propera pots explicar-me què és el que teniu a prop o el que considereu a prop. Aquí, la carn bona és de Girona. I els pollastres del Prat.
Em van dir que havien llegit aquest anunci : -"Canvio pollastre que canta les sis, per un que canti a les vuit"- Abans, quan vivíeu a Sabadell, tot i ser al mig de la ciutat, encara es sentia cantar algun pollastre. Hi havia gent que a l'eixida -al pati, - hi tenia un galliner. a casa meva, recordo que el meu avi li feia il·lusió tenir-ne un, volia veure gallinetes a córrer, però que les cuidés un altre. La meva àvia no hi va estar mai d'acord, però no hi va haver-hi cap discussió. Les gallines van durar poc. Al meu avi, que aquest de pagès no en tenia res- va fer fer un galliner enrajolat! Pobres gallines! no podien escarbotar la terra ni picotejar... No sé si al pati de casa teva teníeu gallines? El teu pare podrà explicar-t'ho i de passada recordar-ho.
Fins a una altra.
Maria Mercè.
Carta 42
Benvolgut Joaquim,
Em sembla que ja he après una cosa nova d'informàtica. Si sabessis el poc que en sé!... Diries i com t'ho fas per enviar-me les cartes? Ui! Si sabessis les coses que perdo! Però arriben, oi? Doncs això és important. Tinc cada ensurt! Perdo escrits, els torno a trobar, apareixen on menys m`ho espero... tinc cada sorpresa!Però m'agrada escriure i vaig escrivint tot el que penso i llavors m'oblido d'on ho he col·locat.
Hi ha persones que diuen que necessitarien algú que els hi fes el menjar, d'altres volen que els hi netegin la casa. Jo el que necessitaria seria un secretari o secretària. M'agradaria anar dictant i que algú m'ho organitzés tot.
Una vegada vaig comprar-me una gravadora per anar dient tot el que se'm ocorregués davant d'un paisatge. No l'he fet servir mai. M'agrada més posar-me davant de l'ordinador i anar escrivint. Si no tinc el paisatge al davant el recordo i recordo les sensacions que m'ha inspirat.
De fet, que em netegin la casa també m'agrada... Pel menjar no tinc gaire problema, cuinar per una persona sola no dona gaire gust, així doncs, acabes fent'-ho tot a la planxa i menjant verdures i amanides. Quan vull menjar més sofisticat vaig un dia al restaurant, amb alguna altre amiga solitària com jo i "traiem faves d'olla". O com recordarà el teu pare una altre frase feta que encara es diu: "traiem el ventre de pena".
El que també m'aniria bé seria tenir un xofer. Cada dia està més complicat el trànsit, a més si condueixes no pots gaudir tant del paisatge. Bé, per demanar no quedo.
Abans quedava el recurs de demanar-ho als Reis, als Reis d'Orient! No als de la Moncloa... Ai! que no sé si son els Reis els que estan a la Moncloa o bé el President del Govern. Jo parlo de demanar-ho als Reis d'Orient. Potser tinc poca fe... no poso ni la sabata al balcó! Quedaria ben parada si l'endemà al matí trobés que els camells s'han menjat el pa i els tres Reis han buidat les copes de vi bo que se'ls hi deixava quan jo era petita! Ara hi ha qui deixa el mitjó a la xemeneia i espera que li omplin... I també al voltant de l'arbre de Nadal espera trobar-hi els regals...
Però que m'empatollo! Si encara hem de passar l'estiu, ha de venir la tardor, Tots Sant i els panellets i ja penso en el Nadal! Potser m'he fet un garbuix amb el tennista famós. Per famosos els futbolistes del Barça que han guanyat la Copa del Rei i la Lliga! Sembla que no hi hagi crisi, ara tot és futbol. A falta de millors alegries, la gent ha tingut aquesta. I encara no s'ha acabat! Encara podem guanyar a Roma! (Ja parlo com un culé.)
Tornant a la informàtica, bé o malament me'n vaig sortint. No sé fer un Power Point, però potser un dia hi arribaré, de moment, enviant e-mails, fent còpies d'una carpeta a una altre -perdent i retrobant- ja puc estar contenta.
Ahir la Unió de Mares va ser guardonada amb el Premi d'Honor de la Ciutat de Sabadell. Cada any l'Ajuntament escull cinc persones i cinc entitats que creuen mereixedores d'aquest honor. Ens va tocar a nosaltres, a l'entitat de la qual formo part de la Junta. De fet, fa 62 anys que treballem a favor de la dona, ja van fer bona elecció, ja.
La presidenta no hi era i em va tocar a mi pujar a l'escenari a recollir el guardó de mans de l'Alcalde. El més difícil va ser pujar els sis graons que el separaven de la platea. I sense barana! Aquests dies tinc el genoll una mica inflat i no vaig poder-hi accedir amb tota la desimboltura que hauria volgut. Però amb les paraules que vaig dir em sembla que va quedar oblidada la meva "coixesa." Vaig donar les gràcies com era de rigor i després vaig recordar que feia uns anys "el senyor Alcalde ens havia convocat al Saló de Plens de l'Ajuntament per conèixer la nostra entitat."
Vam presentar-nos-hi més de dues-centes sòcies (en som més de 630) i després d'exposar la nostra activitat, vam preguntar-"Què pot fer la Unió de Mares per Sabadell?" -i tot dirigint-me-li vaig dir: -"I vostè va contestar: Millorant les persones, millorarem la ciutat" -Li va agradar molt. Em va dir que ja no ho recordava però havia estat molt content de que n'haguéssim fet memòria.
Avui, un parell de "medallistes" hem hagut d'anar a Ràdio Sabadell a explicar les nostres experiències i perquè creiem que ens havien triat a nosaltres. M'ha tocat anar-hi a mi. O sigui, que tens una "parenta" molt "public-relations".
Una forta abraçada.
Maria Mercè.
Em sembla que ja he après una cosa nova d'informàtica. Si sabessis el poc que en sé!... Diries i com t'ho fas per enviar-me les cartes? Ui! Si sabessis les coses que perdo! Però arriben, oi? Doncs això és important. Tinc cada ensurt! Perdo escrits, els torno a trobar, apareixen on menys m`ho espero... tinc cada sorpresa!Però m'agrada escriure i vaig escrivint tot el que penso i llavors m'oblido d'on ho he col·locat.
Hi ha persones que diuen que necessitarien algú que els hi fes el menjar, d'altres volen que els hi netegin la casa. Jo el que necessitaria seria un secretari o secretària. M'agradaria anar dictant i que algú m'ho organitzés tot.
Una vegada vaig comprar-me una gravadora per anar dient tot el que se'm ocorregués davant d'un paisatge. No l'he fet servir mai. M'agrada més posar-me davant de l'ordinador i anar escrivint. Si no tinc el paisatge al davant el recordo i recordo les sensacions que m'ha inspirat.
De fet, que em netegin la casa també m'agrada... Pel menjar no tinc gaire problema, cuinar per una persona sola no dona gaire gust, així doncs, acabes fent'-ho tot a la planxa i menjant verdures i amanides. Quan vull menjar més sofisticat vaig un dia al restaurant, amb alguna altre amiga solitària com jo i "traiem faves d'olla". O com recordarà el teu pare una altre frase feta que encara es diu: "traiem el ventre de pena".
El que també m'aniria bé seria tenir un xofer. Cada dia està més complicat el trànsit, a més si condueixes no pots gaudir tant del paisatge. Bé, per demanar no quedo.
Abans quedava el recurs de demanar-ho als Reis, als Reis d'Orient! No als de la Moncloa... Ai! que no sé si son els Reis els que estan a la Moncloa o bé el President del Govern. Jo parlo de demanar-ho als Reis d'Orient. Potser tinc poca fe... no poso ni la sabata al balcó! Quedaria ben parada si l'endemà al matí trobés que els camells s'han menjat el pa i els tres Reis han buidat les copes de vi bo que se'ls hi deixava quan jo era petita! Ara hi ha qui deixa el mitjó a la xemeneia i espera que li omplin... I també al voltant de l'arbre de Nadal espera trobar-hi els regals...
Però que m'empatollo! Si encara hem de passar l'estiu, ha de venir la tardor, Tots Sant i els panellets i ja penso en el Nadal! Potser m'he fet un garbuix amb el tennista famós. Per famosos els futbolistes del Barça que han guanyat la Copa del Rei i la Lliga! Sembla que no hi hagi crisi, ara tot és futbol. A falta de millors alegries, la gent ha tingut aquesta. I encara no s'ha acabat! Encara podem guanyar a Roma! (Ja parlo com un culé.)
Tornant a la informàtica, bé o malament me'n vaig sortint. No sé fer un Power Point, però potser un dia hi arribaré, de moment, enviant e-mails, fent còpies d'una carpeta a una altre -perdent i retrobant- ja puc estar contenta.
Ahir la Unió de Mares va ser guardonada amb el Premi d'Honor de la Ciutat de Sabadell. Cada any l'Ajuntament escull cinc persones i cinc entitats que creuen mereixedores d'aquest honor. Ens va tocar a nosaltres, a l'entitat de la qual formo part de la Junta. De fet, fa 62 anys que treballem a favor de la dona, ja van fer bona elecció, ja.
La presidenta no hi era i em va tocar a mi pujar a l'escenari a recollir el guardó de mans de l'Alcalde. El més difícil va ser pujar els sis graons que el separaven de la platea. I sense barana! Aquests dies tinc el genoll una mica inflat i no vaig poder-hi accedir amb tota la desimboltura que hauria volgut. Però amb les paraules que vaig dir em sembla que va quedar oblidada la meva "coixesa." Vaig donar les gràcies com era de rigor i després vaig recordar que feia uns anys "el senyor Alcalde ens havia convocat al Saló de Plens de l'Ajuntament per conèixer la nostra entitat."
Vam presentar-nos-hi més de dues-centes sòcies (en som més de 630) i després d'exposar la nostra activitat, vam preguntar-"Què pot fer la Unió de Mares per Sabadell?" -i tot dirigint-me-li vaig dir: -"I vostè va contestar: Millorant les persones, millorarem la ciutat" -Li va agradar molt. Em va dir que ja no ho recordava però havia estat molt content de que n'haguéssim fet memòria.
Avui, un parell de "medallistes" hem hagut d'anar a Ràdio Sabadell a explicar les nostres experiències i perquè creiem que ens havien triat a nosaltres. M'ha tocat anar-hi a mi. O sigui, que tens una "parenta" molt "public-relations".
Una forta abraçada.
Maria Mercè.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)