Carta 42

Benvolgut Joaquim,

Em sembla que ja he après una cosa nova d'informàtica. Si sabessis el poc que en sé!... Diries i com t'ho fas per enviar-me les cartes? Ui! Si sabessis les coses que perdo! Però arriben, oi? Doncs això és important. Tinc cada ensurt! Perdo escrits, els torno a trobar, apareixen on menys m`ho espero... tinc cada sorpresa!Però m'agrada escriure i vaig escrivint tot el que penso i llavors m'oblido d'on ho he col·locat.

Hi ha persones que diuen que necessitarien algú que els hi fes el menjar, d'altres volen que els hi netegin la casa. Jo el que necessitaria seria un secretari o secretària. M'agradaria anar dictant i que algú m'ho organitzés tot.

Una vegada vaig comprar-me una gravadora per anar dient tot el que se'm ocorregués davant d'un paisatge. No l'he fet servir mai. M'agrada més posar-me davant de l'ordinador i anar escrivint. Si no tinc el paisatge al davant el recordo i recordo les sensacions que m'ha inspirat.

De fet, que em netegin la casa també m'agrada... Pel menjar no tinc gaire problema, cuinar per una persona sola no dona gaire gust, així doncs, acabes fent'-ho tot a la planxa i menjant verdures i amanides. Quan vull menjar més sofisticat vaig un dia al restaurant, amb alguna altre amiga solitària com jo i "traiem faves d'olla". O com recordarà el teu pare una altre frase feta que encara es diu: "traiem el ventre de pena".

El que també m'aniria bé seria tenir un xofer. Cada dia està més complicat el trànsit, a més si condueixes no pots gaudir tant del paisatge. Bé, per demanar no quedo.

Abans quedava el recurs de demanar-ho als Reis, als Reis d'Orient! No als de la Moncloa... Ai! que no sé si son els Reis els que estan a la Moncloa o bé el President del Govern. Jo parlo de demanar-ho als Reis d'Orient. Potser tinc poca fe... no poso ni la sabata al balcó! Quedaria ben parada si l'endemà al matí trobés que els camells s'han menjat el pa i els tres Reis han buidat les copes de vi bo que se'ls hi deixava quan jo era petita! Ara hi ha qui deixa el mitjó a la xemeneia i espera que li omplin... I també al voltant de l'arbre de Nadal espera trobar-hi els regals...

Però que m'empatollo! Si encara hem de passar l'estiu, ha de venir la tardor, Tots Sant i els panellets i ja penso en el Nadal! Potser m'he fet un garbuix amb el tennista famós. Per famosos els futbolistes del Barça que han guanyat la Copa del Rei i la Lliga! Sembla que no hi hagi crisi, ara tot és futbol. A falta de millors alegries, la gent ha tingut aquesta. I encara no s'ha acabat! Encara podem guanyar a Roma! (Ja parlo com un culé.)

Tornant a la informàtica, bé o malament me'n vaig sortint. No sé fer un Power Point, però potser un dia hi arribaré, de moment, enviant e-mails, fent còpies d'una carpeta a una altre -perdent i retrobant- ja puc estar contenta.

Ahir la Unió de Mares va ser guardonada amb el Premi d'Honor de la Ciutat de Sabadell. Cada any l'Ajuntament escull cinc persones i cinc entitats que creuen mereixedores d'aquest honor. Ens va tocar a nosaltres, a l'entitat de la qual formo part de la Junta. De fet, fa 62 anys que treballem a favor de la dona, ja van fer bona elecció, ja.

La presidenta no hi era i em va tocar a mi pujar a l'escenari a recollir el guardó de mans de l'Alcalde. El més difícil va ser pujar els sis graons que el separaven de la platea. I sense barana! Aquests dies tinc el genoll una mica inflat i no vaig poder-hi accedir amb tota la desimboltura que hauria volgut. Però amb les paraules que vaig dir em sembla que va quedar oblidada la meva "coixesa." Vaig donar les gràcies com era de rigor i després vaig recordar que feia uns anys "el senyor Alcalde ens havia convocat al Saló de Plens de l'Ajuntament per conèixer la nostra entitat."

Vam presentar-nos-hi més de dues-centes sòcies (en som més de 630) i després d'exposar la nostra activitat, vam preguntar-"Què pot fer la Unió de Mares per Sabadell?" -i tot dirigint-me-li vaig dir: -"I vostè va contestar: Millorant les persones, millorarem la ciutat" -Li va agradar molt. Em va dir que ja no ho recordava però havia estat molt content de que n'haguéssim fet memòria.

Avui, un parell de "medallistes" hem hagut d'anar a Ràdio Sabadell a explicar les nostres experiències i perquè creiem que ens havien triat a nosaltres. M'ha tocat anar-hi a mi. O sigui, que tens una "parenta" molt "public-relations".

Una forta abraçada.

Maria Mercè.