Carta 43


Estimat Joaquim,


Ja som campions!

Campions de tot el que es podia ser aquest darrers temps, Copa del Rei, Lliga i ara "Champions" europeus. No soc especialment "culera" però la veritat és que fa il·lusió haver guanyat tantes coses. Ja deus haver te'n assabentat perquè va ser un esdeveniment de ressò mundial. El nom de Barcelona anava de boca en boca. Això i que en Woddy Allen va fer una pel·lícula filmada a Barcelona i que a més portava el seu nom- "Viki, Cristina, Barcelona"- ens ha donat molt renom.


Per cert, que en el film, que hi sortia una pintora, els quadres eren d'un pintor de Sabadell, Agustí Puig, que havia estat professor de l'Escola Illa, on vaig jo a fer ceràmica. Atreta per la seva fama, un any em vaig apuntar a les classes de pintura que impartia ell, i... aquell any va plegar! Vaig tenir uns altres bons mestres també, però els horaris no em convenien i ho vaig deixar. Ara he començat de provar l'aquarel·la. Ui! Sembla que tot sigui aigua, i és de les coses més difícils que he intentat. Així com amb l'oli pots modificar molt si no et surt prou bé, amb l'aquarel·la has d'estar molt convençuda d'on has de donar la pinzellada, perquè un cop donada ja no hi ha res a fer. Però és molt agradable perquè pots barrejar molts colors i no fas tant enrenou com amb l'oli, (Volia dir tant merder, però en una carta no queda bé.)

Vaig llegir en un diari que en un país d'Europa, em sembla que era Bèlgica, que ara volen imposar un dia a la setmana "sense carn". Sense menjar carn. Amb la finalitat de que no se'n consumeixi tanta i així anar reduint els ramats de vacum. Es veu que tenim massa vaques. (Oh! I ara que estem amb les "magres"! Si fossin les "grasses" potser sí que farien nosa...) Creuen que els seus pets poden influir negativament en el canvi climàtic. Oi que amb els dinosaures també havien dit que la seva extinció era deguda a la mateixa causa?

Estic molt escatològica, deixem-ho córrer. A mi em sap greu que es vulguin carregar les vaques... tan bonic que fan en el paisatge. I tan bona com és la carn! Es que jo soc més carnívora que peixívola. El peix és més traïdor, No veus les espines. La carn és més franca. Un os es veu i a més no es pot tallar... Mengeu carn de l'Argentina, vosaltres que hi esteu a la vora? Esclar que dir "a la vora" amb les distàncies que hi ha a Sud Amèrica! Mira, en la teva propera pots explicar-me què és el que teniu a prop o el que considereu a prop. Aquí, la carn bona és de Girona. I els pollastres del Prat.

Em van dir que havien llegit aquest anunci : -"Canvio pollastre que canta les sis, per un que canti a les vuit"- Abans, quan vivíeu a Sabadell, tot i ser al mig de la ciutat, encara es sentia cantar algun pollastre. Hi havia gent que a l'eixida -al pati, - hi tenia un galliner. a casa meva, recordo que el meu avi li feia il·lusió tenir-ne un, volia veure gallinetes a córrer, però que les cuidés un altre. La meva àvia no hi va estar mai d'acord, però no hi va haver-hi cap discussió. Les gallines van durar poc. Al meu avi, que aquest de pagès no en tenia res- va fer fer un galliner enrajolat! Pobres gallines! no podien escarbotar la terra ni picotejar... No sé si al pati de casa teva teníeu gallines? El teu pare podrà explicar-t'ho i de passada recordar-ho.

Fins a una altra.

Maria Mercè.