Carta 73

Volgut Joaquim,

Per contrarestar una mica l'ambient que respiren les teves cartes, miraré d'explicar-te coses alegres que em passen a mi.

Per demà tinc programada una sortida cap a Tarragona. Primer ens pararem a Altafulla però al poble, no a la platja, i a la tarda anirem a Tarragona, al barri de Torreforta on hi ha el col·legi del Germans Maristes i allí, un Missioner que ha viscut molt temps a Madagascar, ens farà una xerrada sobre com celebren la Setmana Santa en aquell país. Pot ser molt interessant. Jo de Madagascar només n'he vist algun reportatge del National Geogràfic sobre la vida dels lèmurs. Aquella mena de micos que caminen amb la cua dreta i tenen aquells ulls tant
penetrants. Són àgils, ràpids, però a mi em resulten inquietants.

No sóc la responsable de l'excursió però si d'explicar tot el que sé de les bruixes d'Altafulla. Fa dues o tres cartes ja te la vaig transcriure aquesta llegenda. Ara em tocarà explicar-la de nou, però com que no serà al mateix grup de l'altra vegada, els semblarà nova. I com que jo quan explico mai ho faig amb les mateixes paraules...

Més notícies: avui han seleccionat un verset meu per posar a les felicitacions que enviem a les Senyores sòcies de la Unió de Mares, quan celebren el seu sant.

I la notícia "bomba": sembla que per Sant Jordi ja sortirà el meu nou llibre de llegendes. Aquesta vegada totes són del Ripollès. Tant l'editor com jo sabem que és molt mal moment per treure un llibre, car amb la crisi no es ven res, però, "qui no s'arrisca no pisca". El llibre serà molt ben presentat, com ara una edició de Bibliòfil. Jo no em mereixo tant, però l'editor li ha semblat bé de lluir-s'hi. Fins hi tot a la portada hi haurà una aquarel·la feta ex profés pel pintor Estrada-Vilarrasa que, alhora, és l'editor del llibre. A l'interior hi van dibuixos a ploma de diferents indrets on transcorren les llegendes; obra de l'excursionista-dibuixant Jordi Solà Franquesa. Ja us en faré arribar un exemplar. Dedicat! No cal dir-ho.

Encara no tens substituta de Dolores? Si visquéssiu aquí ja us en hauria buscat una. Amb l'atur que patim hi ha un gran mercat per escollir. De secretàries em penso que també però en això ja no hi entenc tant. Paciència! Ja te'n sortiràs, ja.

Desitjo que tot se us solucioni el millor possible i si tant malament ho veus, plega! Jubila't i vine a Catalunya. Canvia d'aires, que de vegades és molt bo.

Una abraçada,

Maria Mercè.