Carta 26

Hola Joaquim,

Ahir em vaig atrevir a sortir d'excursió tot el dia amb un grup dels Amics de l'Art Romànic. Des d'abans de la meva operació de genoll que no ho havia pogut fer. No sé si ahir ho podia fer... però si no es prova no se sap! I, sí... no em vaig pas morir... al vespre em feia mal tota la cama, i avui encara una mica... però va ser interessant i millor que quedar-se a casa.

No vaig visitar una petita ermita que ja coneixia, no vaig visitar un refugi antiaeri construït al temps de la guerra, - que no coneixia, però que el caminet per arribar-hi em va semblar poc adequat a la meva pròtesi... Però malgrat aquestes mancances, les visites que vaig fer van ser profitoses.

Cada any pel mes de gener, que el dia solar és molt curt, aprofiten per visitar llocs d'interès que no siguin gaire allunyats de casa nostra, i així no es perden hores de llum en desplaçaments. Ahir, tot quedava a la rodalia. Vam començar per Polinyà,- el teu pare, si li fas memòria segur que ho recordara. Molt possible que durant la guerra hi hagués anat a peu, a veure si li venien patates- Perquè era una "excursió" força freqüent, visitar els pobles i les masies en recerca d'aliments que a la ciutat tant escassejaven. Jo ho havia sentit a explicar a la meva mare i al meu avi que més d'un cop s'hi havien arribat. I tornaven carregats i contents amb unes quantes patates... Ahir, res d'això. Gairebé no vaig veure masies, tot eren cases unifamiliars, torretes i pisos alts. Polinyà s'ha fet ,molt gran. Al seu voltant s'hi han instal·lat moltes fàbriques, molts Polígons industrials, i això l'ha fet créixer.

L'església continua al seu lloc, a la part alta de la població i continua mantenint la seva part romànica amb les pintures- no les originals, perquè estan al Museu Diocesà- però si amb unes que reprodueixen les autèntiques.

La segona església que vam visitar va ser la de Santa Perpètua de Mogoda. El poble ha crescut tant que l'església queda ofegada dins del casc antic. Però hi ha una bonica placeta al davant, amb quatre alzines SURERES!. Al Vallés no en veiem gaire d'alzines sureres... això a l'Empordà. Es una església que ha sofert moltes modificacions al llarg dels anys, segons les necessitats que ha tingut el poble. Si era un edifici de tres naus, l'hi han obert grans arcades a les parets per comoditat dels feligresos, - suposo- . Conserva una còpia d'un frontal d'altar del 1200, - avui al Museu Diocesà.-que explica el martiri de la santa. També en un lateral de l'església hi han les imatges de les Mares de Déu que corresponen a l'antiga parròquia de Santiga, que avui està en període de restauració.

De Santiga ja te'n vaig parlar no fa massa temps, però ahir em va fer gràcia veure la imatge que devia ser la que van trobar els nens a l'heura i que hi jugaven com si fos una nina... Està pintada de blau-cel i és tota arrodonida. També vaig veure la que presidia el portal de l'església. Mai havia vist una Mare de Déu representada tant corpulenta, semblava un bisbe! També hi tenien guardada la imatge de santa Priscil·la, advocada contra el mal de coll. Ahir, precisament, celebraven la seva festa i havien dit una missa i repartit panets beneïts entre la gent. Vam arribar-hi tard. Diuen que aquests panets, son miraculosos, si els guardes al calaix del pa, sempre n'hi haurà.

De Santa Perpètua a Santiga a veure les excavacions. Sembla que pels voltants hi havia hagut una vila romana i ara la busquen, a més d'una basílica paleo-cristiana. No s'hi podia ni entrar. Havien excavat com dos o tres metres avall i havien trobar restes d'una casa romana, també moltes sitges per guardar-hi cereals, i moltes en desús que quan no servien ho aprofitaven per llençar-hi les deixalles. Així és com es troben moltes restes de ceràmica domèstica. Tots els plats trencats hi anaven a parar.

De Santiga a Barberà. Amb els Amics del Romànic és així : "De oca a oca, i tiro porqué me toca". La Romànica de Santa Maria de Barberà sí que és una senyora església digna de visitar. A més de les pintures murals que s'hi conserven, tota ella és tan harmoniosa que no et canses de contemplar-la.

Em sembla que m'he excedit explicant -te el romànic, que a tu no se si t'interessa... Però com que vaig anar-hi ahir, ho tinc encara fresc... Ah! També em va agradar saber que Santiga, podria ser una reminiscència del parlar "salat" que es dona- o es donava -en segons quines contrades. Així, en contes de dir "L'Antiga" dirien "S'Antiga" , com Sant Llorenç Sa Vall i no "De la vall".

"Qui no te res per fer, el gat pentina, " deien abans, ara s'ha canviat, ara es diu: "qui no té res per fer EL XAT pentina."

Apa, adéu!

Maria Mercè.


P.D. Repassant el que he escrit, per mirar de corregir faltes, al veure tant subratllat el nom "alzina" m'he recordat d'un vers que vaig fer:

Voldria envellir
igual que l'alzina,
l'edat que ella té
ningú l'endevina.

Adéu...

Maria Mercè.