Carta 16

Estimat Joaquim, et queixes perquè en la última carta et vaig deixar sense conte. Això m'agrada! Que els trobis a faltar. Doncs si has trobat a faltar el conte, prepara't que durant un temps trobaràs a faltar les cartes. M'han d'operar del genoll.

El meu fill diu que m'endugui l'ordinador a la clínica. Unes amigues que ja han passat per la mateixa experiència em diuen que no tindré ganes, ni humor, de fer res. Total que farem vacances de cartes i de contes. Quan tot s'hagi normalitzat, si vols, hi tornarem.

Fa temps que el genoll dret de vegades em fallava i sovint em feia força mal, no podia fer grans caminades, -ni petites- i aquest estiu el metge ja em va recomanar que fes molt exercici dintre de l'aigua, però a fora gens. Jo juraria que d'aigua, ni del mar ni de la piscina no me'n vaig empassar mai, però... en poc temps me'n van tenir de treure moltes vegades del genoll. No sé per on hi va entrar. Pels porus?

Ara està decidit que m'hauran de posar una pròtesi i hauré de fer bondat un quan temps.

Parlem una mica de la gent del nostre carrer i el teu pare estarà content. Segur que recordarà Cal Llauner. Era una electricista, però no sé perquè li deien el Llauner. Vivia cap al final gairebé tocant a la via del tren. Era solter i amb dues germanes també solteres, i entre els tres devien sumar cap a cent-seixanta-anys. Un dia que ens arreglava un llum de casa, ens va explicar que tenia una caseta en un poble prop de Terrassa i que hi anava tots els diumenges. Era el seu entreteniment. i "que allà hi tenia un entreteniment".

-"No! no hi tinc cap xicota, no! Canvio l'instal·lació elèctrica de l'església"... Però alguna cosa més hi devia fer, perquè al cap d'un temps es va casar amb una senyora que era d' aquell poble.

Aquelles dues germanes que es desvivien per cuidar el germà, se'ls hi va acabar la feina de cop! La nouvinguda va ser la mestressa de la casa i ho abastava tot. Una germana es dolia de no haver acceptat un pretendent que havia tingut... l'altre deia que si s'havia quedat soltera era perquè el seu "novio" se'n havia anat a fer fortuna i encara l'esperava... I es que anys enrere, quedar-se soltera no era el que més agradava a les noies. Ara... vés-els-hi al darrera a les solteres! Amb la llibertat que hi ha, més d'una casada les enveja.

Una vegada em van explicar que hi havia dues germanes que una s'havia casat i l'altre no. La soltera tenia una mica d'enveja de la casada i una àvia que tenien a casa, que ja perdia molt el cap, li deia a la casada:-" Dona... deixa-li una mica el teu home...quan éreu petites bé que li deixaves la nina..."

Va, desitjam que tot vagi bé i que aviat podem reprendre la nostra correspondència.

Una abraçada

Maria Mercè.