Carta 4

Hola Joaquim!

Si aquesta carta fos sonora escoltaries els xiulets d'alguns petards que ja s'han avençat a la revetlla de sant Joan. Sempre hi ha algú que fa xerinola abans d'hora. Que molest és el soroll! No sé perquè els petards han de ser tan eixordadors. Però de moment que son així deu ser perquè a la majoria de gent els hi agrada.

Un dia m'has d'explicar com celebreu el Sant Joan al teu país. No en deveu dir revetlla de Sant Joan sinó Solstici d'estiu, que de fet és això el que es celebra. Quines ganes de complicar-ho. Si de fet és això el que es celebra, la nit més curta de l'any i les fogueres fan bonic a més de purificar, etc. ... Tot el ritual que representen ja te'l deus saber de memòria. I les herbes remeieres que collides a la matinada següent tenen el doble de poder de curació.
Hi ha tantes herbes al bosc que no en coneixem les propietats. Ei! La majoria dels mortals. S'explica de la ruda, que mai s'ha sabut exactament perquè serveix, que una vegada hi havia dues dones que eren tingudes per bruixes i parlaven entre elles davant d'una finestra. Des de dins la mestressa de la casa les va veure i anà a buscar una veïna per poder-se assabentar del que deien. Parlaven de la ruda. Però la veïna va fer fresa i les bruixes van callar i van marxar. La dona de la casa es va enfadar molt i va increpar a la seva companya:-" Si haguessis callat, morruda! ara sabríem la virtut que té la ruda!"- I seguim igual sense saber-ho. Almenys les que no som bruixes.

Si preguntes al teu pare, que feien quan ell era un nano et dirà que s'ajuntaven una colla de nois i anaven per les cases demanant escombres velles, cadires sense cul i mobles trencats o que no servissin i au! a fer una gran pila per cremar-ho tot! No calia anar a la deixalleria per fer neteja de trastos vells. Era un gran simbolisme, desprendre't del que ja no serveix, i fer "foc nou". A les cases guardem massa coses que ens embarranquen, caldria fer una revisió més d'un cop l'any i fer neteja.

Les fogueres es feien a l'encreuament de dos carrers, on hi havia més espai. Si les flames eren massa altes les àvies patien perquè no es cremessin els fils de la corrent. Quan les flames minvaven, i els més atrevits volien saltar-les, les mares patien... quan tiraven aquells petards tan sorollosos i te'ls feien petar gairebé a les cames, les noies patíem... Quan s'acabaven les fogueres i començava un ball de carrer o bé en algun local adient - anys enrere les noies hi anaven acompanyades de les respectives mares- Si les treien a ballar i el ballador no era del gust de la mare, la mare patia! I si no la treien a ballar encara patia més. Oi que ho veus? La vida sempre ha estat un patiment!.

Malgrat tot, beneïda sigui la revetlla de sant Joan i la de sant Pere i totes les revetlles de l'any, que la coca és molt bona i els coets fan mirar al cel.

Maria Mercè.