Carta 23

Hola Joaquim,

Ha nevat! Ha nevat i força i en cotes molt baixes o sigui que sense haver de fer grans desplaçaments molta gen ha pogut gaudir de la neu. Gaudir-ne o patir-ne... Perquè pel que m'han explicat a la tornada dels tres dies de festa que van haver-hi per la diada de Reis, més d'un cotxe va tenir problemes per la carretera. Al nostre país no hi estem acostumats que nevi. Ens agrada la neu, l'anàvem a veure a la muntanya, però que ens la duguin a casa... això ja és una altre cosa.

A la vista dels primers flocs comença la gran alegria! Quan veus que ja està quallant, sobre tot per damunt dels cotxes, - que a ciutat és on s'hi queda més aviat.- llavors enyores no tenir un jardí a la vora per veure'n l'efecte. Després mires les teulades, ja comencen de ser blanques! Visca! Això promet. Caldrà agafar la màquina i sortir a retratar. Au! Abriga't bé que no cal fer tonteries. I calça't! Calça't bé que podries relliscar.

Pels carrers de neu no se'n veu. Trepitges un fanguer que res té a veure amb la neu que des de casa somniaves. Arribes a la primera placeta i uns xicots ja se t'han avençat: Han arrepissat tota la neu que podia haver-hi als bancs i la manotegen mirant de llençar-se-la pel damunt. Paciència. Encara que en aquest moment no neva gaire, no cal defallir, a deu minuts hi ha una altre placeta que possiblement estigui verge.

No! Tampoc! Ja ho diuen que això de la virginitat avui dia està en desús. Caldrà anar al Parc Catalunya. tan gran, amb tants racons, allà sí que es podran fer bones fotos!. Au! Apretem el pas i cap al Parc Catalunya falta gent! Allà sí que no hi faltava gent! A mig Sabadell se li havia ocorregut el mateix!. S'havia de fer cua i demanar tanda per poder retratar algun racó emblemàtic. I mentre, la nevada anava minvant, més ben dit, ja no nevava... El terra era un fanguer marronós i la neu es mig aguantava en algun branquilló amb fulles... Però com que a l'hivern la meitat dels arbres les perden, era com un miracle poder-ne retratar alguna.

Sabadell mai no ha sigut una població de grans nevades. Tenim en el record la del any 1962, que va nevar més de dos dies seguits, es van ensorrar teulades, van caure murs entre les eixides, els trens no circulaven... els carrers eren intransitables... Va començar a nevar al matí amb molta intensitat, i cap al migdia ja començàvem de tenir prou de veure neu. En poques hores s'havien posat uns gruixos que feien més por que goig. En un lloc on mai no hi neva, les cases no estan preparades amb pales per netejar,com a mínim,la porta de casa teva. El veí que en tenia una, estava molt so·licitada.

Era el dia de Nadal. Va haver-hi cases que els va sobrar menjar- els convidats no podien arribar-hi- i d'altres que tenien el més mínim. Jo recordo el meu sogre. l'avi David com explicava la tragèdia. Cap al migdia ben contents i amb regalets per la família, es van presentar a l'estació de Gràcia - ells vivien a Barcelona i anaven a celebrar el Nadal a casa del fill gran i consogres que vivien a Sabadell.

(Feia tres mesos que ens havia nascut el David, - en plena tempesta de pluja i d'inundacions- Les terribles riuades del 62 que tantes destrosses van fer i tants morts van causar-)

Doncs es van presentar a l'estació del FF.CC. a Gràcia ,i: -"No van els trens. -Els van dir.-L'últim acaba de sortir però, fins a Sant Cugat... si és que pot arribar-hi...Avui no aniran ni demà tampoc!"- Au! Cap a casa altre vegada. Els meus sogres tenien tres fills, - Com que aquell anys s'ensopegava tres dies de festa, els avis ja ho tenien combinat: El primer dia a dinar a Sabadell, el segon a casa d'el fill segon i el tercer a casa del tercer.

Amb penes i treballs van tornar a arribar a casa seva. Ja hi havia molta neu als carrers, però no podien anar a dinar a casa del segon fill perquè aquell dia ells eren a dinar a casa dels sogres... i a més era perillós circular. Relliscaven. Quin Nadal més trist! comentava l'avi David, Com que cap de les-festes havien de dinar a casa seva. -fins el dia d'any Nou, que els convidaven a tots - no havien preparat res! Arròs blanc i un ou ferrat i encara sort que tenien cava... però pocs torrons! I poc humor, i poca gent! Quin Nadal més trist!

Al teu país de nevades res,oi? No la trobes a faltar? El teu pare si que deu recordar bé com era la neu... i tu també, que tampoc fa tants anys que vareu marxar! Va, a la propera expliquem coses del lloc on ets ara. Ets tan reservat! Sort que em dius que esperes amb impaciència les meves cartes, que sinó, ja hauria deixat d'escriure't! (Això és una és una bravata. Amb el que ens agrada a les dones xerrar i a mi escriure, tu creus que ho deixaré?)

Els meteoròlegs anuncien més nevades, però tenim un cel blau i seré que s'ho creu ningú. Es clar que en un moment donat, el temps pot canviar... No hi ha res més voluble que el temps. Els masclistes dirien: -"Si, les dones."

Bon Any!

Maria Mercè.